|
|
| L'arqueologia de les idees
presenta sempre més dificultats que la dels monuments, ja que d'història
sols n'hi ha al nucli, i la resta de la narració oral és
creació totalment imaginativa d'un poble, d'un territori. Així,
l'arqueologia de la llegenda del comte Arnau és del Ripollès,
tot i que té una àmplia difusió arreu de Catalunya
i les Illes.
Arnau, nom d'origen germànic que fa referència a l'àliga governant, i al cabdill fort ha estat font d'inspiració per als homes de la Renaixença i del Modernisme fins als nostres dies així, estudiosos com Aguiló i Milà i Fontanals han aprofundit en l'estudi dels elements fonamentals de la llegenda. |
 |
La actual investigació
arqueològica del conjunt monumental de Mataplana, i la recerca historiogràfica
als arxius de Sant Joan de les Abadesses, de la Corona d'Aragó,
dels Pirineus Orientals, del Ducat de Medinaceli i del Diocesà de
Solsona, han permès aconseguir un discurs científic i crític
que ajuda a intuir la vertadera realitat del comte Arnau, i a fer una dissecció
acurada d'aquesta llegenda.
|
| Ara és possible
configurar i refermar l'existència d'un castell fortificat, d'un
palau mansió dels comtes barons de Mataplana, encerclada per dues
muralles i una façana amb finestrals gòtics, una escalinata
i un gran portal coronat per tres escuts de pedra esculpida corresponents
a Urtx, Urgell i Mataplana. És comprensible doncs que suscités
una impressió inenarrable als caminants i cavallers, que procedint
de Ripoll, accedien al territori de la baronia pel Serrat dels forcats
emplaçat a l'Empalme. Dins el palau "hi havia jocs de taula i escacs
en catifes i matalassos, verds i vermells, blaus i morats; i les dames
eren gentils, i el solaç molt cortès i plaent." Era previsible
doncs que a la mort de l'Arnau, la seva "viudeta igual" Lascaris, princesa
grega i comtessa de Ventimiglia, amb la seva disbauxa acabà arruïnant
la malmesa situació econòmica dels Mataplana.
És un fet comprovat que abans de morir l'any 1353, Arnau va segrestar la carta de franquesa o de llibertat dels habitants de la baronia, i intentà aplicar novament els famosos "mals usos". També és cert que comprava la verema als seus vassalls coaccionant-los i no els pagava més de cinc sous per "sarcinata" (o somada de bon matxo) quan el preu del mercat era de deu o quinze; d'aquí pot venir, derivant de la mesura somada les soldades mal pagades de la llegenda. El fet és que a finals del segle XV el castell i part de la baronia dels Mataplana es convertiren en una explotació ramadera a càrrec dels monjos de Sant Joan de les Abadesses. Els mateixos que van substituir a les monges del monestir, les quines varen ser "extraditades com a nefandíssimes meretrius dedicades als ludibris de Venus". |
INTRODUCCIÓ:El jaciment de Mataplana està situat enmig d'una vall i d'un paisatge ben típics del Ripollès. es tracta d'un indret que més enllà de l'arqueologia, té una forta vinculació amb tota la tradició popular que al llarg dels segles han participat fonamentalment en la formació i transmissió de les diferents versions que conformen el mite del Comte Arnau. La proximitat al Santuari de Sant Pere de Montgrony i al nucli de Castellar de N'Hug, en fan un lloc molt conegut i concorregut. L'any 1986, a partir de diferents informacions històriques i a iniciativa de la propietat del lloc, es van iniciar les excavacions arqueològiques per mitjà de les quals s'han descobert el castell de Mataplana i l'hàbitat annex, on residien els servents del senyors. Aquesta edificació senyorial, que entre els XI i XIV ha patit diverses modificacions estructurals, fou el bressol i centre de la Baronia de Mataplana. Cal esmentar que alguns dels seus senyors foren importants membres en les cort reials catalanes del segle XIII, destacats guerrers i fins i tot trobadors. Fins l'any 1995, s'han dut a terme 10 campanyes d'excavacions que ens han donat la possibilitat de reconèixer en la seva totalitat com era un castell d'època romànica que, com a fet excepcional, conserva la fesomia estructural d'aquell període, sense modificacions al llarg dels períodes renaixentista, barroc o neoclàssic. Mataplana fou totalment abandonat entre finals del segle XIV i inicis del XV. Les excavacions al nucli d'hàbitat, encara en una fase poc avançada, ja han donat a conèixer dades molt interessants de com eren aquests nuclis que tenen la característica d'estar estretament vinculats econòmicament i jurídicament amb els senyors feudals, els barons de Mataplana. Cal remarcar la troballa de la casa del ferrer i el seu taller. Així amb l'objectiu de mostrar i divulgar a tots els veïns i visitants de Gombrèn els coneixements d'una part del passant històric d'aquestes contrades, i amb la voluntat de facilitar la interpretació dels treballs arqueològics, l'any 1992 es va instal·lar al Casal de Cultura de la Vila, la Mostra Museogràfica Permanent Comte l'Arnau. Aquest espai pretén ésser un element que complementi les restes del castell, encara no visitables sense el degut assessorament. També s'hi contemplen altres aspectes especialment relacionats amb Mataplana, com ho són el mite i llegenda del Comte Arnau i el fantàstic món dels trobadors, a l'Edat Mitjana.La mostra museogràfica La mostra està dividida en 4 àrees temàtiques on es pretén sintetitzar els diferents àmbits de coneixement que estan vinculats a Mataplana. |
 |
1-MATAPLANA ARQUEOLÒGICA Després d'una breu introducció als objectius de la ciència arqueològica, es presenten unes dades generals sobre les 3 àrees que conformen el jaciment que són el CASTELL, el NUCLI D'HÀBITAT i l'ESGLÉSIA DE SANT JOAN DE MATA, amb esquemes, fotos e explicacions de les diverses etapes evolutives del jaciment i de les seves característiques. Es mostren també alguns dels objectes més significatius trobats en els 10 anys d'excavacions, i que donen llum sobre el tipus d'activitats laborals i el nivell de vida de la gent, tant els senyors com els vassalls, que habitaven Mataplana ara fa 700 anys. Es presenta també un plafó explicatiu de les dades de l'entorn biològic i natural de la vall de l'Espluga, on es troba el castell. |
 |
2-MATAPLANA TROBADORESCA: La qüestió poètica ve centralitzada en la figura del baró Hug V o Huget de Mataplana, que a mitjans segle XIII, feu de la seva cort, lloc de protecció i estada per a trobadors. A Mataplana, doncs, va arribar la moda de la poesia trobadoresca, que procedia de l'Occitània, amb les seves composicions amoroses i musicades pels joglars, en llengua provençal. Tenim documentació que indica que al Castell de Mataplana s'organitzaren, en el pis superior o planta noble, reunions i festes literàries en el més pur estil del segle XIII, entre coixins de seda, al so de bells instruments, recitant i cantant les composicions musicals i literàries. Podem suposar que aquestes estances serien molt més acollidores i confortables del que en un primer moment podríem pensar. Les excavacions han permès saber que alguns d'aquests murs estaven enguixats i amb pintures amb motius vegetals, heràldics i de colors, i fins i tot en alguna part hi haurien estat dibuixats graffiti, amb diferents representacions. |
 |
3-MATAPLANA MITOLÒGICA: El mite i llegenda del Comte Arnau, amb les seves variants o cicle arnaldià, es troba molt arrelada en aquesta àrea del Ripollès. Els estudis que d'ençà mitjans del segle XIX han recollit les diferents variants del mite, sempre han situat els seus focus originals al voltant de Gombrèn, i en conseqüència, Mataplana i Montgrony no n'estan al marge. L'aparició del personatge es concreta al llarg del poema en tot un seguit d'indrets on es diu que el comte apareix. La tradició popular ha projectat i identificat els indrets o topònims de la cançó, en llocs concrets d'aquest paisatge del Ripollès, com el Gorg dels Banyuts, el Molí del Comte, el Forat de Sant Ou, etc. |
MATAPLANA HISTÒRICAAlguns membres de la família Mataplana varen participar plenament en el desenvolupament polític i militar de la seva època. Cal esmentar nombrosos fets, on observem la presència dels Mataplana, i que varen marcar l'evolució d'aquest país: les batalles de Muret (1213) i Las Navas de Tolosa (1212), la conquesta de l'Illa de Mallorca (1229), etc. i participant com a testimonis, en nombrosos juraments, plets jurídics, els paratges andorrans o en tractats de pau. La majoria dels membres de la família Mataplana, al llarg dels segles XII i XIII varen conviure a l'entorn de la cort reial de diferents sobirans (Alfons el Cast, Pere II el Catòlic, Jaume I el Conqueridor, Jaume II, etc.), fet que constata la rellevància política d'aquesta nissaga. |
ELS MATERIALS MÉS RELLEVANTS APAREGUTS EN LES EXCAVACIONS DEL CASTELL I HÀBITAT DE MATAPLANA. |
 |
El díptic de Peltre, va aparèixer l'any 1987, i consisteix en dues fulles d'al·leació dita peltre, ajuntades per mitjà d'una petita frontissa. Està decorat en les dues cares, mostrant en una d'elles l'Escena de l'Al·lucinació, emmarcat entre edificis amb pinacles gòtics coronats amb la flor de llis, amb una inscripció en lletres capitals llatines. L'altre cara presenta la façana molt esquematitzada d'uns catedral gòtica, amb l'anyell diví entre dos dracs i una escena de dues figures seients al damunt. Aquest objecte, probablement de finals del segle XIII i procedent del Nord d'Itàlia, pel fet de ser únic és la peça arqueològica més significativa que mai ha aparegut a Mataplana. |
|
El segell d'una
Butlla Pontifícia: Fet en plom, servia per a validar els documents
pontificis anomenats butlles, i anava unit al pergamí amb un cordill
de seda. Aquest correspon al papa Benet XII (1334-1342). Presenta a l'anvers
les efígies dels apòstols Sant Pere i Sant Pau. És
una troballa molt excepcional en hàbitats rurals com ho és
Mataplana. Les monedes: Conjunt numismàtic de Mataplana, format
per 9 monedes bàsicament diners de tern. Un encunyat a València
l'any 1271, molt poc freqüent en aquestes contrades. La Ceràmica:
Presentem ceràmica vidrada en verd manganès (segle XIV),
que formava part de la vaixella de luxe de la família Mataplana.
Altres peces de ceràmica grisa, que és la popular, gerres, olles, i fins i tot una paella, així com un bol escudeller de blau de cobalt.
L'escut. Es tracta probablement del primitiu escut de la família Mataplana, abans d'incloure l'àguila bicèfal, datable del segle XIII. És pintat al tremp, damunt d'un estucat de guix, procedent dels murs de les estances del primer pis. Els elements arquitectònics: Les excavacions han permès recuperar de l'enderroc elements constructius d'estil gòtic que abellien el castell: Els 3 escuts de pedra (que corresponen a les famílies de Pallars, Urtx i Urgell) i les restes de la finestra geminada haurien adornat la façana principal. Altres elements a destacar són un capitell i una columna, impostes, claus de volta, etc. Ferros: Entre les excavacions han aparegut gran quantitat de peces de ferro, com martells de peroler, claus d'arqueta, ferradures, claus de diversos tipus. Elements per la vida lúdica i quotidiana: A Mataplana han aparegut 4 daus, així com un cavall del jocs d'escacs.
Aquesta és una peça excepcional, realitzada en ivori, i que demostraria que al segle XIII els escacs eren coneguts en un indret tant allunyat com Mataplana. Cal esmentar també la troballa d'una pinta, feta en os, amb diverses decoracions incises, de gran bellesa. |
Ruïnes del castell de Mataplana:
Les excavacions arqueològiques que s'han dut a terme al jaciment de Mataplana entre 1986 i 1995, han permès posar al descobert en la seva totalitat un castell que d'ençà inicis del segle XV havia estat abandonat. En el decurs dels segles següents, s'hi produí una destrucció molt important, fins al punt que l'indret on hi havia el castell tant sols era un munt de pedres, cobert amb un espès bosc de matolls i alzines, que en cap cas feien pensar que per sota s'hi trobés l'antiga construcció medieval. Una primera prospecció demostrà que sota d'aquell enderroc es trobaven les restes del castell, fet que permeté endegar un projecte de recerca arqueològica, que rebé el suport de les diferents institucions públiques(la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona) així com la Universitat de Barcelona, que en promogué les excavacions. Al cap de deu campanyes, els treballs duts a terme han permès descobrir tota la planta del castell, amb la distribució de les estances de la planta baixa, i observar a la vegada l'existència d'un pis superior en alguns dels sectors (en el sector 4 no hi ha dubte). Igualment hem pogut esbrinar quines foren les diferents etapes constructives entre els segles XI i XIV, que ampliaren i modificaren l'edifici. Aquestes etapes constructives també estan en relació amb el paper que desenvolupava l'edifici, el qual passà d'un lloc de defensa(segle XI) a un castell-palau-residencial senyorial (segles XIII-XIV) i a una explotació agropecuària (segle XV-XVI). La majoria de la resta dels murs responen a les modificacions realitzades segurament a partir de mitjans del segle XIII i amb altres petites alteracions datables d'inicis del segle XIV. Aquesta és la raó que fa del castell de Mataplana un edifici excepcional. El fet que a inicis del segle XV el castell quedés totalment abandonat pels seus senyors i comencés el lent enderroc que hem excavat, ha permès retrobar i poder estudiar tal com era l'edifici en els segles XIII i XIV. Cal recordar que la pràctica totalitat dels castells que es coneixen a Catalunya han patit sovint grans modificacions en la seva estructura, en els segles posteriors, sobretot durant els períodes renaixentista i barroc. El castell disposava d'unes escalinates en la seva façana principal que li donaven un caràcter molt senyorial, més de palau residència que no de castell defensiu. En l'excavació d'aquesta façana s'hi troben els escuts i una finestra geminada, d'estil gòtic, que coronarien l'escala. Un cop a l'interior del castell, el pati, amb un bell enllosat, és l'espai de distribució cap a les diferents estances de la planta baixa. També hi trobem l'escala d'accés a la primera planta, de la que sabem que tenia els murs enguixats, amb esgrafiats, pintats de color ocre i amb pintures de motius vegetals. Les excavacions han permès documentar objectes arqueològics molt diversos, de la vaixella de luxe dels senyors i la ceràmica de cuina fins als elements de decoració o per l'oci dels senyors (daus i un cavall d'un joc d'escacs), que ens aporten una idea de quin era el nivell de vida dels senyors i vassalls. El castell consta com a Bé d'Interès Cultural de Propietat Privada (B.I.C. RI. 51-5923), catalogat amb aquest número al Registre General de Béns d'Interès Cultura. És un jaciment arqueològic encara no consolidat i per aquesta raó la visita lliure no està autoritzada. La propietat declina tot tipus de responsabilitat si algú entra a la zona del conjunt monumental (castell, església i barri precedit del camp del Corredor) i es produeix algun enderroc que pugui causar-li danys. 5- Les excavacions al nucli habitat Al jaciment de Mataplana també s'han realitzat diversos treballs arqueològics en l'àrea que coneixem com a nucli d'hàbitat, situat en la part baixa del turó on es troba el castell. en aquest indret hi residien vassalls, homes i dones que treballaven pels senyors Mataplana, de qui en depenien per estrets vincles feudals. Tot i que encara falta una important àrea per excavar, ja s'ha pogut reunir un conjunt de dades sobre les activitats i les característiques d'aquest hàbitat. S'han excavat 5 estances o habitacions, que suposem acollien cadascuna d'elles una família. Una d'aquestes, rectangular, a part d'habitatge, era utilitzada com a ferreria. |
BibliografiaEl comte Arnau (i el comte Mal) Tres rutes literàries, Josep Camps i Llorenç Soldevila, L'Aixernador edicions, Argentona, 1994.El mite del comte Arnau, una aproximació didàctica, Maria de la Pau Janer, Editorial Moll, Mallorca, 1995. El mite sexual del comte Arnau, Josep Armengou, ed. de l'autor, Barcelona, 1988. (Molt complet: encara que exhaurit,es troba encara bastant en llibreries de vell i al Mercat de Sant Antoni de Barcelona). Gombrèn, commemmoració de la carta de poblament i estatuts de llibertat, autors diversos, Ajuntament de Gombrèn, 1998. (Es troba en venda en llibreries de la comarca i sobretoto al Museu del comte Arnau a Gombrèn). |
Textos i imatges cedits per el
Doctor Eudald Maideu
i
La Tira de Promocions
.gif)
el
comte arnau
